Les nostres dades tornaran a ser nostres? L'escàndol de Facebook i la nova llei de protecció de dades

Després de l'escàndol de la utilització de dades d'usuaris de Facebook per part de Cambridge Analytica, moltes organitzacions i activistes posen en dubte la impunitat amb què han operat algunes grans multinacionals. Tot i que al principi es va parlar de 87 milions d'usuaris afectats, les últimes informacions que estan publicant els mitjans de comunicació apunten que van ser molts més.

La gran diferència d'aquest cas és que ara, a més d'utilitzar les dades per a fins comercials, també es van utilitzar per desequilibrar la balança en molts processos polítics, com ara la campanya electoral de Donald Trump o el Brexit.

Des de fa alguns anys és coneguda la utilització que fan els partits polítics de les xarxes socials, especialment per desinformar els usuaris aportant contingut fals o spam a través de comptes fraudulents, especialment a Twitter. Com dèiem en un altre article de Zemsània, ja hi ha empreses que tenen l'objectiu de controlar les Fake News, malgrat que cada cop hi ha més eines per distorsionar la realitat que es recolzen en la utilització massiva de les xarxes socials per part dels usuaris.

Però hi ha una gran diferència entre exagerar una informació o despistar gràcies a arguments adulterats i robar deliberadament milers de milions de dades d'usuaris per a fins polítics. Als Estats Units, després de la compareixença de Mark Zuckerberg davant el Senat, cada vegada se senten més veus que advoquen per la tradicional defensa de la propietat privada que impera en les ments dels nord-americans des del naixement de la nació. Aquest doble raser, el de recolzar per una banda els emprenedors i alliberar les empreses d'excessives traves i controls i, alhora, defensar armats fins a les dents la llibertat i privadesa individual, no deixa clar per on aniran els trets d'ara endavant.

Els nord-americans han de prendre una decisió: o bé seguir amb les polítiques liberals recolzant i esperonant l'emprenedoria i la riquesa (tingui el cost que tingui) o posar límit a les grans empreses com Facebook perquè minimitzin la utilització indeguda de dades. En aquest segon cas, l'exemple lògic que cal seguir seria el que ha adoptat la Unió Europea amb la nova Llei de Protecció de dades que entrarà en vigor el proper 25 de maig de 2018.

Arribats a aquest punt, ens hauríem de preguntar si la nova llei europea que té per objectiu empoderar els ciutadans retornant-los el dret a gestionar les seves dades serà suficient per frenar la nova moda de sustentar campanyes electorals amb dades privades.

Què diu la nova llei de protecció de dades sobre les xarxes socials?

Com dèiem, a partir del proper 25 de maig s'aplica el nou reglament europeu de protecció de dades. Per això, l'Agència Espanyola de Protecció de dades s'ha posat fil a l'agulla i ha recollit en diverses guies i infografies les claus per entendre què signifiquen aquests canvis i com afectaran el nostre dia a dia.

 Pel que fa a les xarxes socials, com a ciutadans hem de tenir clar quins seran els nostres drets:

1. Dret a conèixer. Això implica que podem saber per a què utilitzen les nostres dades (qui en té, per a què les utilitzen, a qui les poden cedir i qui en són els destinataris). El més interessant d'aquesta nova norma és tenir la possibilitat de saber quines persones o empreses són cedides les nostres dades. A més, podrem saber si les nostres dades es fan servir per elaborar perfils o accions automatitzades i quines conseqüències implica.
2. Dret a l'oblit. A partir del mes de maig, també tindrem dret a suprimir les nostres dades completament en diversos casos. D'una banda, podrem demanar que una empresa (en aquest cas, una xarxa social) suprimeixi les nostres dades quan en faci un tractament il·lícit, quan revoquem el nostre consentiment, o quan ens oposem que les nostres dades siguin tractades.
3. Dret d'oposició al tractament de les dades. Podem oposar-nos que una empresa faci un tractament de les nostres dades per motius personals (tret que qui tracta les nostres dades acrediti un interès legítim) i quan el tractament tingui com a objectiu el màrqueting directe. És a dir, quan sapiguem que una empresa estigui utilitzant les nostres dades per realitzar accions de màrqueting directe (com l'enviament massiu de correus electrònics, per exemple) podem oposar-nos que utilitzin les nostres dades per a aquesta finalitat.

Hi ha altres drets que, com a ciutadans, hem de conèixer per garantir una utilització correcta de les nostres dades. Aquests 3 punts són un resum de com afectarà la nova llei de protecció de dades europea a les xarxes socials en concret. Encara que aquestes claus milloren en gran mesura el reglament que existia fins ara, haurem de veure si les grans companyies com Facebook o Google compleixen com cal aquesta nova normativa. I ho haurien de fer, ja que la nova llei deixa clar que el reglament no només s'aplicarà a les empreses europees, sinó a les de tot el món quan les seves activitats tractin dades personals de ciutadans europeus.

Tot i el nou dret a l'oblit que recull la nova llei de protecció de dades, continuarà quedant obert el debat sobre la utilització de les dades amb fins comercials per part de les empreses. És evident que la major part dingressos dempreses com Facebook que treballen amb perfils reals dusuaris vénen de les empreses que compren aquestes dades (aproximadament, un 60% d'ingressos davant del 40% d'ingressos que obtenen per publicitat). En aquest cas, podríem preguntar-nos si, malgrat que deixem d'utilitzar de sobte les xarxes socials, les nostres dades podran tornar a ser només les nostres algun dia.